martes, 31 de mayo de 2011

JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE FORADAR LA REALITAT


JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE




FORADAR LA REALITAT

Som conscients que la nostra manera d'accedir i concebre la informació ha viscut una transformació tan radical en els darrers anys que alguns ens atreviríem a dir que estem immersos en una revolució que no podem entendre plenament, una transformació de la realitat amb la que tenim dificultats per mesurar-nos.
Les tecnologies de la informació i la comunicació, especialment els productes audiovisuals d'Internet s'estan generalitzant a les nostres llars.
L'escola té pendent, encara, incorporar de manera efectiva aquestes tecnologies i sobretot incorporar l'ús interdisciplinari que permeten.

Hem de ser conscients que el salt qualitatiu respecte de la producció de sentit que això ha representat i que les transformacions socials que propicia no són menors de les que al seu dia va suposar l'aparició de la impremta. No obstant això avui el problema és molt més complex, ja que en aquell temps qui no sabia llegir, sabia que no sabia llegir, els signes en un paper no li deien res, mentre que avui podem ser analfabets en la comprensió audiovisual i no obstant això creure que estem entenent el que veiem. Avui no sabem que no sabem llegir. Es tracta d'un fenomen molt semblant al de l'analfabetisme funcional que tan sovint està entre les arrels del fracàs escolar.
Hem de descodificar, analitzar, avaluar i produir comunicació en mitjans que sabem utilitzar, però no sempre comprenem. No es tracta de saber tocar la guitarra sinó de fer música amb ella.
Tant per a mestres com per als alumnes la realització d'un producte audiovisual travessa l'entorn de l'aula i fins i tot qüestiona la relació professor alumne tal com generalment és concebuda. Només cal tenir en compte que l'univers semiòtic en què es mouen els nostres alumnes ens és en bona part desconegut o aliè.
La metodologia que aprendrem a posar en pràctica hauria de permetre que els alumnes desenvolupin destreses i actituds que complementin les seves habilitats en les múltiples formes de comunicació en què es mouen.
Creiem, doncs, que és imprescindible fer un esforç per comprendre i analitzar els llenguatges de les tecnologies de la comunicació a les que ja tenim accés i ser capaços d'expressar-nos-hi.

No es tracta només d'enriquir la nostra percepció estètica, desenvolupar la nostra sensibilitat per al so, la imatge o el text, fins i tot no només d'inferir una anàlisi dins d'una perspectiva de conjunt o de ser capaç d'analitzar, comprendre i per tant gaudir més dels mitjans, sinó que a més hem de ser capaços de "descodificar", és a dir de llegir una sèrie de signes del llenguatge audiovisual i de "codificar" òssia escriure una sèrie de missatges amb aquests signes .



PASSAR DE LA VISIÓ A LA COMPRENSIÓ

La proposta d'una assignatura optativa que volem titular "Foradar la realitat", pretén implantar de manera voluntària una completa experiència d'alfabetització audiovisual al temps de servir de palanca per impulsar l'exigència d'una educació crítica amb i des dels mitjans de comunicació per als nostres joves sense oblidar-nos de reclamar la possibilitat que aquests mitjans ofereixen per a expressar sentit dotat d'anàlisi crítica, mitjançant la creació.
Estem parlant de realitzar un espot publicitari que pretén més ser didàctic que informatiu (de fet totes les imatges són didàctiques) amb la intenció de generar interès per una assignatura optativa d’ "alfabetització audiovisual". Es tracta del capítol "0" d'una sèrie que completaria les competències que vol desenvolupar l'assignatura.
Si es tracta d'un producte audiovisual que es vol didàctic sobre el propi llenguatge en què està realitzat, ha de contenir elements tècnics variats que permetin l'anàlisi ja que amb ell es volen revelar els secrets d'un metallenguatge.

Es tracta, doncs, d'un primer pas per aconseguir saltar de la visió a la comprensió, més tècnicament parlaríem de passar del discurs "denotatiu" al "connotatiu".
Hem d'aconseguir un distanciament per consumir, interpretar i subvertir els discursos audiovisuals pels que som constantment bombardejats.
Tot això ens ajudarà a orientar anàlisis més complexos i complets de la realitat propiciant amb això que les nostres relacions s'enriqueixin amb noves relacions simbòliques i noves formes de relació social. Si ho volguéssim resumir en una frase diríem que aprenent a decodificar els missatges audiovisuals ens posem en disposició de ser homes i dones a l'altura del nostre temps.


L'OBJECTIU GENERAL DEL CURS COMPLET

Aprendre a realitzar un producte audiovisual mitjançant la correcta utilització de la tecnologia i el llenguatge audiovisual necessari i més apropiat, de manera que permeti als alumnes distingir entre el discurs denotatiu i el connotatiu en els audiovisuals.










LA POMA ENCRIPTADA






LA IDEA
La poma que vol dir-nos que no és una poma.

ESTRUCTURA NARRATIVA
Plantejament. La innocència anuncia que estem davant d'una poma.
- Acte 1r. La poma apareix recreant-se en diferents situacions.
- Acte 2n. Abans del clímax la pregunta sobre la realitat de la poma en una urna de vidre.
- Desenllaç. Coincideix amb el clímax i l'actitud amenaçant "de la poma" en situació violenta.
- Subtrames. En cada escena es presenta una subtrama que apel•la les reflexions del llenguatge interior de l'espectador.
El fil conductor comú a les subtrames és la poma, que en el clímax revela la seva ambivalència.

ANOTACIONS GENERALS
Es tracta que una poma aparegui com a protagonista dins d'escenes de la vida quotidiana filmades amb una doble intencionalitat conduïda per una determinada retòrica visual.

1 / que el missatge que es vol transmetre vingui fonamentalment vehiculat per l'ambient, la composició i la lluminositat de l'escena més que per la paraula.

2 / que el contingut de les imatges de la vida quotidiana reflecteixin situacions que mitjançant els plans i ritmes del muntatge es converteixin en missatges en sí mateixos.

La presència humana ha d'estar sempre subordinada a la de la poma perquè en les successives escenes evolucioni des de la innocència, passant després per diferents expressions del dubte, per acabar desafiant. Tot això ho hauríem de representar per mitjà de la composició dels ambients i els enquadraments en els plànols.
El clímax final hi haurà de contenir un component violent (la poma aixafada per la bota d'algú) abans de passar a la pregunta desafiant que a manera de paradoxa ha de funcionar com a desenllaç.
Imatges de fotografies representant fragments de poma, difícilment recognoscibles, van passant entre les mans d'algú que les està fullejant mentre pugen els crèdits.







GUIÓ LITERARI

ESCENA PRIMERA
La innocència d'una nena alegra que no arriba als dos anys que estén pintura groga sobre un mur emblanquinat. Embolicada amb gran lluminositat en tons càlids no molt saturats, de manera que es produeixi una sensació de lleugeresa. S'adreça a la càmera dient - "Una poma".

ESCENA SEGONA
En un espai abandonat, molt ben il•luminat i ple d'escombraries, on es veuen notícies de diaris vells i atrotinats, hi ha una poma abandonada. Un nen entra a l'escena, troba la poma, la cull de terra i surt amb ella a les mans, mentre mira el que trepitgen els seus peus.

ESCENA TERCERA
Un altre nen d'uns 12 anys assegut sobre els tons refredats de la terra remoguda i seca, sota un immens blau del cel tranquil i agostat del capvespre. El nen intenta inútilment netejar amb les seves mans brutes una poma bruta.

ESCENA QUARTA
Al vespre, una poma abandonada a la vorera molt transitada d'una gran ciutat és sortejada pels peus dels vianants que es perden abandonant l'escena indiferents a la tragèdia de la po ma. De sobte, un peu colpeja sense premeditació la poma i també es perd.

ESCENA CINQUENA
Sota la freda llum artificial a l'interior d'un centre comercial algú mira amb rapidesa els prestatges de les mercaderies fins que els seus ulls ensopeguen amb una poma sobre el rètol del preu de la pasta, una mà recull la poma i la seva mirada contínua la recerca fins trobar una altra sobre el preu de les ampolles d'aigua, la mà la recull i es perd.

ESCENA SISENA
A la penombra angoixant del que sembla un museu de joies, algú mira de reüll una poma en una vitrina. La poma està exposada al costat de joies de plata. En el pedrís de la vitrina es llegeix un rètol que diu: Poma.

ESCENA SETENA
Al vespre en un camí enfangat una poma roda allunyant-se fins a quedar reflectida en un bassal.

ESCENA OCTAVA
Interior fosc, esquitxat per les llums del capvespre filtrades entre les escletxes de finestres trencades i vidres bruts en una vella granja abandonada, un nen rosega una poma i pregunta si estem segurs que el que veiem que s'està menjant és una poma.

ESCENA NOVENA
De nit, en un lloc indeterminat de fons intensament vermell, el rostre enfosquit d'un adolescent vestit de negre, al gust neoromàntic, ens desafia poma en mà afirmant que el que veiem a la seva mà no és una poma i després de deixar-la caure a terra la veiem rodar fins a un vell embornal de metall on la aixafa per acabar cridant "el que jo he aixafat és una poma però el que tu estàs veient no és una poma aixafada".

ESCENA DESENA
Sobre una taula molt ben il•luminada pel sol del migdia algú fulleja les fotografies de fragments de poma mentre una veu en off anuncia el proper capítol.








ASPECTES DIDÀCTICS
Objectius específics de la producció d'aquest video "0": Aconseguir generar interès per l'aprenentatge audiovisual desafiant la "idea de realitat" generada per ells al mateix temps que generar una eina didàctica per a la descodificació i codificació d'aquest llenguatge.

ELS OBJECTIUS OPERATIUS permetran que:
El vídeo serveixi de vehicle perquè, mentre l'elaborem, els alumnes repassin el que estan aprenent posant-ho en pràctica i, després, puguin utilitzar com a material recordatori allò après que els permetrà explicar el sentit del que han realitzat. D'altra banda propiciarà la discussió sobre què és la realitat, la imatge de la realitat i/o els processos de construcció de realitat mitjançant la imatge.

LES PRÀCTIQUES d'aquest videoclip ens permetran manejar les següents competències:
- la forma del producte audiovisual variarà, a manera d'exercici, entre elements naturals i artificials, estàtics i en moviment. La utilització i dispossició d’aquests elements permetrà valorar diferents significats, dels contrapuctum que en cada escena s'ofereixen i/o contraposen al punctum que aquí és una poma.
- L'espai, que canviarà en cada escena, permetent interiors i exteriors, detalls i visions de conjunt, de manera que puguem explicar la necessitat dels diferents plans.

- La llum amb diferents tipus de fonts, intensitats, temperatures i orientacions, recolzades en la intenció de crear ambients per a cada escena.

- El color i diferents lluminositats i saturacions del mateix, relacionant-lo amb els missatges emocionals que es volen transmetre.

- Les eines d'organització del producte audiovisual mitjançant composicions més o menys reposades o dinàmiques s’hauran de saber justificar per les necessitats de l'un ritme que volen imprimir a la narració.

- Les figures bàsiques de la retòrica visual ja sigui per substitució, composició, adjunció o supressió. Totes elles guiades per la poma que ha de funcionar aquí com una metàfora que al llarg del producte es repeteix amb aquesta pretensió de l'anàfora típica en els productes industrials.

L'AVALUACIÓ
Es realitzarà de forma contínua a través dels treballs de realització del producte i després de la seva realització, valorant la defensa d'aquest que l'alumnat farà a classe.

ELS ALUMNES a qui va dirigit:
Alumnes de Batxillerat, 3r i 4t de secundària. Són alumnes que estan en condicions de manejar conceptes d'espai i temps, gravar i muntar imatges amb criteri propi, poden iniciar-se en narracions allunyades del realisme. La majoria té coses a dir i aquest llenguatge els animarà a estructurar el seu pensament, els donarà una perspectiva de globalitat i els permetrà expressar la seva sàtira del món. Es tracta de crear i anar construint un coneixement comú que els sigui propi. Dotar-se d'un sentit més complex que els ajudi a ser homes a l'altura del seu temps.




DOCUMENTACIÓ:
Bibliogràfica
- Aparici, R, García Matilla, A y Valdivia Santiago, M., La imagen,
Madrid, UNED, 1992.
- Balada, M. y juanola, R, La educación visual en la escuela, Barcelo-
na, Paidós, 1987.
- Deleuze, G., La imagen-movimiento, Barcelona, Paidós, 1991.
- Dondis, A D., La sintaxis de la imagen: introducción al alfobeto vi-
sual, Barcelona, Gustavo Gili, 2003
- Arnheim, R., Arte y percepción visual, Madrid, Alianza, 1988.
- Barthes, R., «Rhéthorique de l'image», Communications, vol. 4,
1964.
- Acaso, M., Esto no son las torres gemelas. Cómo aprender a ver televisión y otras imágenes, Madrid, Catarata, 2006
- Aparici, R.(coord, La revolución de los medios audiovisuales. Educación y nuevas tecnologias. Madrid. Ediciones de la Torre 1996.
- Kathleen K. Reardon. La persuasión en la comunicacion. Teoria y contexto. Barcelona. Paidos 1991. (C 1981)




Webgrafia


Cinema en curs
http://www.cinema-en-curs.org/

Formació Audiovisual
http://formacioaudiovisual.wordpress.com/

Comunicació 21
http://comunicacio21.cat/

Aula media
http://www.aulamedia.org/

Aire Comunicación
http://www.airecomun.com/

Drac Màgic
http://www.dracmagic.cat/

Educación para los
Medios de Comunicación
http://educacionparalosmedios.blogspot.com/

Grupo Comunicar
http://www.grupocomunicar.com/

Periodistas 21
http://periodistas21.blogspot.com/

http://www.soitu.es/soitu/sociedadcableada.html

Consell de l'Audiovisual
de Catalunya
http://www.cac.cat/web/forum/index.jsp?NTg%3D&MQ%3D%3D&

http://mitjans.pangea.org/tiki-view_articles.php


Revista Comunicar
http://www.revistacomunicar.com/

Agenda de la Comunicación
http://www.agendadelacomunicacion.com/

Televisión educativa y
cultural iberoamericana
http://www.atei.es/nci/pages/inicio.asp

Spectus
http://phobos.xtec.cat/jsamarra/

EuroMediaLiteracy
http://www.euromedialiteracy.eu/index.php







Documents oficials
Cary Bazalgette. CARTA EUROPEA DE EDUCACIÓN EN MEDIOS. Bruselas. 2007






ASPECTES TÈCNICS

ADEQUACIO DEL PROJECTE A LA TECNOLOGIA:
Les eines tècniques de què disposem són més que suficients per al nostre objectiu encara que convé saber que en el nostre projecte no podrem reproduir els efectismes de les produccions industrials. Aquesta limitació s’ha de valorar com una possibilitat d’investigació per fugir dels jocs hipnòtics de les produccions en la indústria cultural.
D'altra banda hi ha un gran treball en el coneixement i maneig d'aquesta tecnologia que sovint utilitzem però de la qual no coneixem més que una part de les seves possibilitats.


1-Càmeres de vídeo
Sony HVR A1E
2 - Micros
SONY 18.000
2 – Complements
Trípode Dorr A3 Alu
Focus Philips 4000
2- Programes d'edició.
Premier pro
Adobe Audition 2.0
2- Ordinadors.
Asuss sèries
Acer



ELS ESPAIS DE FILMACIÓ:
Les localitzacions per a cada escena són:

1 - La terrassa d'una casa de l'eixample de Barcelona.
2 - El magatzem d'una vella granja en un poble de Lleida.
3 - Un paisatge ressec i desolat en un poble de Lleida.
4 - La vorera d'un carrer comercial a Barcelona.
5 - L'interior d'un gran centre comercial de Barcelona.
6 - Una joieria utilitzada com a plató d'un museu.
7 - Un camí entollat en un poble de Lleida.
8 - L'interior d'una granja de pollastres en un poble de Lleida.
9 - La terrassa d'una casa de l'eixample de Barcelona.

Els transports del material i els alumnes fins al poble de Lleida es faran en un cap de setmana en una sortida com a activitat extraescolar. (Escenes 2,3,7 i 8.)






ASPECTES ORGANITZATIUS

IMPLICACIÓ DE L'ALUMNAT:
Hem de ser capaços de qüestionar la metodologia. Els canvis són tan profunds que a tots ens costa comprendre plenament el que està passant.
La metodologia que aprendrem a posar en pràctica hauria de permetre que els alumnes desenvolupin destreses i actituds que complementin les seves habilitats en les múltiples formes de comunicació en les que ja es mouen. L'experiència ha de ser planificada per tots els integrants, alumnes i professors des del primer moment amb la creació de grups de treball que, encara que no es dediquin exclusivament a una tasca, si es converteixin en responsables del bon funcionament d'aquesta.
El nostre paper com a professors ha de ser d'orientació i dinamització. Nosaltres podrem valorar-los, però la veritable avaluació dels seus progressos ha de ser cosa de l'alumnat.
Creiem, doncs, que és imprescindible fer un esforç per comprendre i analitzar els llenguatges de les tecnologies de la comunicació a les que ja tenim accés i ser capaços d'expressar-nos-hi.

GRUPS DE TREBALL:


Documentació.
Miguel Ángel
Redacció
Miguel Ángel
Guionistes
Miguel Angel
Belen
Story board
Miguel Ángel
Jonàs
Càmares
Miguel Ángel
Jonàs
Elena
Belen
Nur
Script
Belen
Producció
Isidoro
Muntatge
Miguel Ángel
Belen
Actors
Bruno
Elena
Jonàs
Nur
Pablo
Isaac


xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

CALENDARI

No hay comentarios:

Publicar un comentario